gràfica minúscula

Lloc de recerca i investigació sobre disseny gràfic infantil

Benvinguts a gràfica minúscula…

Fa un temps, uns alumnes de cinquè curs de primària, em varen demanar que respongués una entrevista per a publicar-la en la seva revista digital escolar. (1).

Una de les preguntes em va cridar especialment l’atenció i em va fer reflexionar.

Em van preguntar: Quan dibuixes per encàrrec ho fas pensant en què li agradi al client o que t’agradi a tu?

La meva resposta va ser: A cap dels dos… penso en qui ha de veure el dibuix… si és un llibre infantil penso en els nens i nenes… ni en mi ni en l’editor.

… Però, realment sempre és així?

Molts cops aquest destinatari es veu eclipsat per altres persones que s’interposen en el que hauria de ser el veritable objectiu. La incapacitat de l’infant per a escollir fan que aquesta decisió final de compra o d’ús es delegui en adults de l’entorn de l’infant: els pares o tutors, els mestres i educadors… i en segona instància els mateixos editors i empresaris.

Sovint ens trobem amb veritables contradiccions en el disseny editorial destinat al públic infantil… Per posar un exemple, alguns llibres per a nadons utilitzen tipografies infantils, quan són els adults els veritables lectors en veu alta per què els nens encara no són capaços de fer-ho sols i es fixen exclusivament en les imatges… No seria més lògic, aleshores, convertir aquestes tipografies en imatges reconeixibles pels nens i deixar la lecturabilitat a les capacitats de l’adult que serà el veritable lector? Cal adaptar la tipografia a un usuari que en realitat no la utilitza?

Evidentment, no són els infants els que decideixen i poques vegades es té realment en compte les seves preferències i opinions. Els editors i dissenyadors es basen en la seva visió del que els sembla més adequat. Els estudis i enquestes es dirigeixen sovint a altres adults, com els pares i el professorat, però poques es dirigeixen directament al públic infantil (exceptuant alguns investigadors moderns com Rosemary Sassoon o Sue Walker).

Per a qui dissenyem realment, pel públic adult o per l’infantil, pels empresaris o per a nosaltres mateixos? Fins a quin punt tenim en compte les opinions dels nens i els seus gustos reals i preferències? És realment “fiable” el criteri infantil a l’hora de decidir el que és més convenient pel seu aprenentatge i lleure? Se sustenten en estudis reals i fiables les decisions de disseny dirigides al públic infantil?

Aquestes han estat algunes de les preguntes que m’han portat a encetar aquest lloc de recerca i investigació… intentar cercar el màxim de respostes… o simplement plantejar més dubtes.

L’objectiu de gràfica minúscula és molt simple i, alhora, molt ambiciós… ser un espai de recopilació, reflexió, documentació, investigació, reivindicació o simplement informació sobre el disseny gràfic dirigit al públic infantil i aplicat en qualsevol àmbit on tradicionalment el disseny gràfic i la il·lustració intervenen: editorial, gràfica aplicada al producte, tipografia, senyalètica, multimèdia…

Després de dedicar més de 25 anys de la meva vida a la il·lustració, el disseny editorial i la docència del disseny gràfic m’he adonat que sovint existeixen grans llacunes en aquest àmbit.

El disseny gràfic dirigit a un públic infantil, tot i que mou un gran volum de productes, poques vegades apareix referenciat en els llibres de disseny. Se’n parla molt poc o gens a les jornades i actes especialitzats en disseny gràfic i sovint el disseny es recolza més en la intuïció, els tòpics o creences que en un estudi científic o raonablement seriós.

És una tasca realment inconscient i segurament massa agosarada la que enceto amb aquest bloc. Caldrà cercar informació en àmbits, per a mi tan desconeguts, com la pedagogia, la psicologia, les ciències de l’educació, la medicina, percepció… Camps d’estudi que potser podran aportar una mica de llum i solidesa a algunes de les pràctiques més acceptades i utilitzades fins aquest moment en el disseny infantil.

Amb aquest bloc només vull encetar un lloc on recollir informació específica, pràctica i el màxim d’útil sobre aquest tema, pel meu propi aprenentatge i per compartir-la amb altra gent que potser, com jo, té ganes de conèixer una mica més per a poder fer la nostra feina una mica millor…

Qüestionar i replantejar, investigar i aprendre…


(1) LA VEU DEL DRAC. Revista de l’Escola Sant Jordi. Abril de 2016 (Nova etapa número 15)

Follow gràfica minúscula on WordPress.com
%d bloggers like this: